.jpg)
Hi tenia l'inici (o el final) l'antiga ruta 66. Ara, no n'hi ha ni rastre: ni placa ronyosa a la carretera, ni marca mig esborrada al terra. Res. Bé, menteixo (una mica, només). Vam trobar un quadre a l'aparador d'una botiga.
Chicago també és la ciutat d'Al Capone. Hi va anar el 1919, quan tenia 30 anys. Hi tenia sales de joc, traficava begudes alcohòliques durant la llei seca... i va crear el sindicat del crim. El 1927 la seva fortuna era de només 100.000.000 de dòlars.
Per tant, Chicago va ser la llar d'un dels gàngsters més perillosos; i si n'hi havia un, n'hi devia havers molts altres. És per això que Chicago deu haver estat escenari de moltes pel·lícules, de tantes, que segur que una foto com aquesta ens resulta d'allò més familiar.
I parlant de cinema... Si hi ha cinema... hi ha teatre! D'aquí el musical "Chicago", suposo! Chicago bressol del teatre.
Chicago és una ciutat ordenada i neta i té unes vistes impressionants, tant de dia com de nit o al capvespre; tant de lluny com d'aprop, tant a peu pla com des del pis 95.
Chicago de dia; als peus el riu Chicago
Chicago al capvespre-nit des del vaixell al llac Michigan
Chicago a peu pla
Chicago des del pis 95
A Chicago hi ha metro, el metro de les pel·lis, aquell que passa a l'aire lliure i per davant de les finestres de les cases perquè no és subterrani.
Aquesta mena de balconada és el metro que us deia: mig tapat, mig descobert; i passa per sobre dels carrers (o els carrers passen per sota). Vist així sembla molt fashion, però és una mica cutre, més que res perquè fa que algunes zones siguin feréstegues: raconades de llautó, el soroll dels trens en la llunyania sobre el cap... Com és el metro?! Per fora són platejats, com els de les pel·lis, i per dins no ho sabem, no hi vam pujar. L'únic mitjà de transport que vam conèixer va ser el taxi, per anar i venir de l'aeroport. Dels taxis sabem que són molt grans, com la majoria dels cotxes americans, no són excessivament cars i n'hi ha de molts colors (depèn de les companyies que els gestionin).
Els transports públics són necessaris en ciutats com Chicago. El transport privat pot acabar resultant molt car pel tema de l'aparcament: poc espai, plaça de pàrquing de preu elevadíssim. Hi ha poc aparcament a peu pla i els arquitectes han inventat edificis com aquest:
I tot i que hi ha metro i taxis, Chicago és prou accessible per poder recórrer els llocs més emblemàtics a peu. A peu i en un dia (això no vol dir que ho vegis tot ben vist, però el més significatiu, sí). La ruta es pot començar a l'edifici del "Tribune", un edifici majestuós a tocar del riu Chicago. Des d'allà és fàcil perdre's per un dels molts carrers plens de gent, carrers que porten a edificis tan emblemàtics com el "Sears Tower" (el més alt dels EUA i el 3r del món) o el "John Hancock Building" (un edifici que acull un centre comercial i un bar i un restaurant de luxe a la planta 95 -luxe per l'aparença i per les vistes que ofereix, el preu és car, però pots conservar els dos ronyons). És altament recomanable fer l'ascens -en ascensor- a la planta 95 i gaudir de les vistes tot prenent-se un refrigeri com aquest (són 7$, però val la pena).
També es pot anar a passejar per la zona alta de la ciutat, que és molt a prop de les platges de Chicago (no té mar ni oceà, però sí un llac immens, el llac Michigan).
Si no agrada la sorra, o no se suporten les cases de la gent de diners, sempre es pot anar a passejar al "Grant Park", que és immens i té de tot: un auditori a l'aire lliure, una mongeta gegant i unes fonts, com les de Montjuïc.
De l'auditori dir que és immens:
De la mongeta, que és espectacular, s'hi reflecteix tot! Fins i tot nosaltres, hi hem estat reflectides (a qui ens hi trobi, li farem un regal):
I de les fonts... les de Barcelona són millors, però si són les primeres que es veuen no estan malament:
I perduts pels carrers de Chicago hi ha coses que poden resultar-nos familiars:
És més que recomanable fer una ruta en vaixell pel riu Chicago, és comentada (en anglès), i n'hi ha de diürnes i de nocturnes (si es disposa de molts diners: totes dues; si no: a gustos), no són excessivament cares (26$) i poden ser de 75 o 90 minuts, o de 2 hores.
Dues fotos curioses de Chicago:
1.- Helicòpters sobrevolant la ciutat al més estil "pel·liculero:
2.- El pas d'un autobús escolar pels carrers de Chicago. Existeixen de veritat!!!
També es pot anar a passejar per la zona alta de la ciutat, que és molt a prop de les platges de Chicago (no té mar ni oceà, però sí un llac immens, el llac Michigan).
Si no agrada la sorra, o no se suporten les cases de la gent de diners, sempre es pot anar a passejar al "Grant Park", que és immens i té de tot: un auditori a l'aire lliure, una mongeta gegant i unes fonts, com les de Montjuïc.
De l'auditori dir que és immens:
De la mongeta, que és espectacular, s'hi reflecteix tot! Fins i tot nosaltres, hi hem estat reflectides (a qui ens hi trobi, li farem un regal):
I de les fonts... les de Barcelona són millors, però si són les primeres que es veuen no estan malament:
I perduts pels carrers de Chicago hi ha coses que poden resultar-nos familiars:
Figureta de Miró
Figureta a l'estil de Picasso
És més que recomanable fer una ruta en vaixell pel riu Chicago, és comentada (en anglès), i n'hi ha de diürnes i de nocturnes (si es disposa de molts diners: totes dues; si no: a gustos), no són excessivament cares (26$) i poden ser de 75 o 90 minuts, o de 2 hores.
Dues fotos curioses de Chicago:
1.- Helicòpters sobrevolant la ciutat al més estil "pel·liculero:
2.- El pas d'un autobús escolar pels carrers de Chicago. Existeixen de veritat!!!
